Història

L’Església Evangèlica Baptista de Gràcia té l’origen en les primeres comunitats evangèliques que les Missions Baptistes sueques van fundar a les darreries del segle XIX, concretament al barri de la Barceloneta. El ministeri pastoral del Dr. Erik Lund va aconseguir fundar una congregació que va créixer progressivament, esdevenint, posteriorment, pastors de la congregació Manuel Marín i Gabriel Anglada. Els punts de missió es van estendre per la ciutat i va néixer una nova seu al carrer d’Aribau, 11, impulsada pel pastor Ambròs Celma. El creixement d’aquesta comunitat va ser tal, que l’any 1914 es va haver de buscar un nou local al carrer de Sant Agustí, 14, al barri de Gràcia.

A conseqüència de l’increment d’assistents, l’església va adquirir, l’any 1926, al mateix barri de Gràcia, un local al carrer de la Riera de Sant Miquel, 54, arribant a tenir més de 300 membres, però amb l’aixecament militar del general Primo de Rivera, es va donar l’ordre de clausurar el local durant uns anys. Gràcies a la Segona República, l’any 1932 va tornar la llibertat religiosa i es va poder desenvolupar una intensa activitat de testimoni públic. Malauradament durant la guerra civil (1936-39) l’església va romandre tancada, però els germans es reunien en domicilis particulars en petits grups. Les esglésies protestants no estrangeres van ser clausurades, i fins i tot algunes foren assaltades durant els primers anys de la dictadura del general Franco. Els pastors van haver d’exiliar-se a l’estranger i els cultes van seguir celebrant-se de forma clandestina a les cases o al camp. A partir de 1945 es va permetre l’obertura de les esglésies evangèliques que tinguessin local propi. Arran d’això, una família va proporcionar un terreny al passatge de Nogués, 47, per construir un local amb capacitat per a 300 persones.

A la dècada dels anys cinquanta l’església va créixer espectacularment, i el local va tornar a ser insuficient. Aleshores es van originar dues noves comunitats; l’església de la Bonanova, a Sant Gervasi, i a partir de 1957, la del carrer de Verdi, 191, al barri de Gràcia. La construcció de l’edifici al carrer de Verdi, de grans dimensions amb espais i sales independents, i amb pis pastoral, va suposar un esforç que va durar més de tres anys. Es va inaugurar amb gran entusiasme per part de la comunitat, però poc temps després el Govern Civil de Barcelona el va clausurar i va denegar el permís corresponent. Mentre va durar la clausura, la congregació es reunia a l’església del carrer de Terol, 22. Després de moltes gestions, nacionals i internacionals, va arribar l’autorització d’obertura el 4 d’abril del 1959 i es va reiniciar un període de vida espiritual molt intensa i de gran creixement. Es va reorganitzar l’escola dominical, el grup de joves, les reunions de pregària, els exploradors juvenils (una mena d’adaptació dels Boy Scouts amb activitats dirigides als joves per fomentar el seu creixement i el contacte amb la natura), etc. Tot això sota el lideratge del pastor José María Martínez, des de l’any 1950 fins la seva jubilació l’any 1977.

L’any 1978, es va incorporar com a pastor titular en David F. Burt fins l’any 1991. El gran nombre de membres va fer necessari el nomenament d’un pastor auxiliar, i va ser designat en Manel Rodríguez, que l’any 1992 seria el pastor titular fins el 2003. Durant aquests anys neix un punt de missió al carrer Santa Otília, 27, actualment seu de l’Alianza Evangélica Española. També en aquest període es crea la Llar d’Avis Ebenezer amb capacitat per a 21 residents. L’any 2003 i fins el 2010 va ser pastor en Josep Lluís Gómez, havent-se incorporat al poc temps en Jordi Ferron com a pastor auxiliar durant un període de 4 anys. Actualment la tasca pastoral és a càrrec d’en Francisco Mira i un equip de preveres. A la nostra església col·laborem un gran nombre de persones en diversos departaments. Si vols, ens pots conèixer i veure quines tasques desenvolupem plegats.

En resum, més de 125 anys per a l’evangelització, l’estudi de la Paraula de Déu i una vida en comunitat al servei de la nostra ciutat, proclamant el missatge de les bones noves de salvació.